Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dolor de coxis: a què es deu i com es cura

Un traumatisme directe en la rabada pot provocar distensions o esquinçaments en els seus lligaments causant un profund dolor
Per Montse Arboix 9 de novembre de 2021
Img dolor de coxis hd
Imagen: Wavebreakmedia

Una caiguda, muntar a cavall, estar un període extens de temps assegut sobre una superfície dura o un part complicat. Encara que semblin situacions diferents, totes elles poden provocar dolor en la zona del coxis o cóccix (rabada). La coccigodinia no és una afecció sense importància, perquè una lesió en aquesta part del cos, que és molt sensible, pot afectar la qualitat de vida de qui el pateix. En aquest article s’explica com és l’os del coxis i, de la mà d’un especialista, es detallen quines són les causes que provoquen dolor en aquesta zona, com actuar davant la seva aparició i quins tractaments hi ha disponibles.

 

El cóccix o coxis: l’os de la rabada

El cóccix o coxis, més popularment conegut com a rabada, és l’extrem inferior de la columna vertebral. I és característic dels vertebrats que no tenen cua; de fet, en anglès se’l denomina ‘tail bone‘ (os de la cua). Encara que està format per la unió de les últimes vèrtebres (entre tres i cinc), és un os sòlid i la medul·la espinal no circula pel seu interior. Té forma triangular. S’articula amb l’os sacre (que compon la part posterior de la pelvis) al qual s’uneix mitjançant els lligaments sacre-coxígeos. Aquests lligaments estan molt innervats, per la qual cosa el seu esquinçament o distensió, sovint provocat per un traumatisme directe, és molt dolorós.

Aquest dolor en la zona del cóccix (coccigodinia és el seu nom tècnic) augmenta d’intensitat en estar assegut, sobretot si la superfície de suport és dura, perquè això fa que es distensionen més els lligaments afectats. En algunes ocasions, tal com informen des de la Web de l’Esquena, també apareix dolor en la zona lumbar, a causa d’un mecanisme reflex o de sobrecàrrega de la musculatura a causa de les postures que s’adopten per a intentar reduir el dolor del cóccix.

Les causes de dolor de cóccix

Però les causes d’aquest dolor no són massa clares. A vegades, es desencadena després que la zona hagi estat sotmesa a pressió o a petits traumatismes repetits, com estar assegut llarga estona en alguna cadira dura, muntar a cavall o, fins i tot, després d’un part complicat. No obstant això, també pot aparèixer sense causa aparent.

El dolor de cóccix pot desencadenar-se per pressió, petits traumatismes repetits o després d’un part complicat

Francesc J. Peris, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona, explica que les causes més habituals de la coccigodinia són un traumatisme directe (caure’s de cul) que resulta molt dolorós i pot provocar fractures i trigar temps a remetre, fins i tot setmanes o mesos. “També a causa de quistos sacres, que es desenvolupen prop del cóccix i que produeixen petites fístules. De la mateixa manera, durant els parts difícils o amb bebès molt grans el cóccix pot sofrir una subluxación o esquinç. I, en comptades ocasions, aquest dolor és provocat per algun tumor o infecció en el propi cóccix o zones confrontants. Un altre motiu, encara que menys conegut, és l’obesitat : en aixecar-se i asseure’s, l’excés de pes pot transmetre en la zona glútea moviments anòmals al cóccix i sobrecàrregues persistents que irriten la terminacions sensibles de la zona i originen dolor. Així mateix, les persones diabètiques o fumadors tenen més risc, sense ser determinant”, comenta l’expert.

Com actuar davant el dolor de cóccix

Davant un dolor que no cessa en el cóccix, quan cal acudir a l’especialista? Pot arribar a cronificarse? Peris assegura que no cal alarmar-se, però sí que cal repassar mentalment les activitats dels últims dies perquè en la majoria dels casos la causa és mecànica.

“És beneficiós realitzar banys de seient amb aigua freda els primers dies i aigua tèbia els següents, prendre algun antiinflamatori, asseure’s sobre coixins tous i, sobretot, evitar les sobrecàrregues mecàniques. La visita mèdica pot posposar-se, però si després de dues o tres setmanes no ha disminuït ni tan sols millorat el dolor amb el primer nivell de tractament, el més prudent és acudir a l’especialista per a descartar una altra afectació d’algun òrgan veí”, adverteix aquest especialista.

La cronificació d’aquest dolor està associada a una causa inicial de sobrecàrrega , és a dir, per una irritació continuada del cóccix, com succeeix en obesitat. El diagnòstic de la malaltia és principalment clínic, sobretot per les característiques del dolor (intensitat, localització), ja que cap prova radiològica permet ratificar o descartar la seva presència. Quan el dolor té una durada de més de dos mesos, es considera que és crònic (cóccidinia crònica).

 

Tractaments per a la coccigodinia

Per a tractar aquesta malaltia se segueix una escala ascendent. En l’etapa inicial del dolor s’indiquen “antiinflamatoris de primera línia, banys de seient amb aigua freda o tèbia, segons el període de temps que es trobi posterior a la seva aparició, i mesures per a evitar el contacte directe de la zona amb els seients, com a coixins tous o coixins adaptats que tenen la zona central buida (tipus pneumàtic) per a secundar sol cuixes i glutis i que permeten deixar descarregada la zona afectada”, assenyala Francesc J. Peris.Una segona línia de tractament, si el dolor és persistent i prolongat, són les infiltracions d’anestèsic local més corticoides, que s’administren en la zona del dolor. “Encara que són doloroses, acostumen a ser efectives en casos difícils. Només cal tenir en compte que no es recomana realitzar més de tres infiltracions”, especifica Peris. Aquest especialista detalla que existeixen altres tipus d’infiltracions a través de l’os sacre, però que es reserven quan el dolor és secundari a alguna causa localitzada en la columna lumbar o sacra. També hi ha alguns autors que aconsellen realitzar estiraments de la zona glútea, però no hi ha evidències dels seus resultats.Finalment, està la cirurgia: extirpar el cóccix. En realitat, no és recomanable perquè acostuma a no ser resolutiva i, a més, el postoperatori és llarg (pot ser d’un any) i dolorós i moltes vegades no resol el cas i persisteix el dolor crònic. “Jo aconsellaria als pacients que no es precipitessin en prendre aquesta decisió perquè, per norma general, la coccigodinia acostuma a ser autolimitante i tendeix a desaparèixer en més o menys temps”, adverteix l’expert. Llavors, en quins casos cal operar? “Només en casos de dolor molt intens, de llarga evolució, que no permeti fer una vida considerada com a normal. Així i tot, cal estar preparat per a passar-ho malament durant un postoperatori llarg”, adverteix Peris.