Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Embaràs: símptomes que requereixen una visita al metge

En aquesta etapa, és important aprendre a distingir les situacions i sensacions normals d'aquelles que no ho són
Per Cristian Vázquez 16 de novembre de 2011
Img embarazada
Imagen: Teresa Rodríguez

L’embaràs és un període molt especial. Una cosa és el que s’explica sobre ell i una altra molt diferent, viure-ho. Poden donar-se mil consells i recomanacions, explicar-se experiències, avançar situacions que han de viure’s… però sempre hi haurà sensacions, temors, sentiments i símptomes personals que sorprenen, davant els quals es desconeix com reaccionar. Això serà normal o caldrà consultar al metge? Per evitar esglais innecessaris (o indiferències perilloses), enumerem aquí una llista de qüestions davant les quals sí correspon visitar a un especialista, almenys, per obtenir tranquil·litat.

Img embarazada 8
Imatge: Teresa Rodríguez

Símptomes de major a menor gravetat

Els símptomes que requereixen una visita al metge poden classificar-se en tres grups: greus, importants i lleus. Aquesta distinció no respon al problema, sinó al grau d’urgència amb el qual s’ha de realitzar la consulta.

Símptomes greus

  • Hemorràgia vaginal: si hi ha pèrdua de sang vaginal, s’ha de consultar al metge sense importar el temps d’embaràs.
  • Pèrdua de líquid transparent per la vagina: pot correspondre, tant si és un hilillo de líquid o un degoteig constant com si és un flux sobtat, al trencament de membranes que es denomina “trencar aigües”. Si és abans de la setmana 37, serà un trencament prematur, amb la qual cosa la urgència d’acudir a un metge serà major.
  • Contraccions: si són doloroses, periòdiques i durant més d’una hora, també serà important consultar-ho amb un metge al més aviat possible. Podria indicar problemes si l’embarassada encara no es troba en data de part.
  • Disminució o absència de moviments del bebè: caldrà consultar amb el metge si això ocorre durant més de 24 hores després d’haver sentit els seus girs o pataditas a qualsevol moment de l’embaràs, o bé si no es noten moviments després de la setmana 24.
  • Febre, esgarrifances, coïssor en orinar, diarrea o altres símptomes d’infecció: qualsevol infecció pot ocasionar conseqüències negatives durant l’embaràs. La febre, a més de ser un símptoma, entranya en si mateixa riscos per al fetus. La diarrea, per la seva banda, pot provocar deshidratació, que en la dona embarassada (que consumeix recursos per al seu propi organisme i el de la criatura) suposa major risc que per a una persona en estat normal. El flux vaginal que taca la roba d’un color verdós o groguenc i desprèn una olor desagradable pot ser símptoma d’una infecció anomenada vaginosis bacteriana; també pot haver-hi una infecció si sorgeixen picazones i cremors a la zona de la vulva.

Símptomes importants

  • Tos: si s’estén durant més de 48 hores, és important una revisió mèdica. Si a més es té febre, molt més, ja que pot patir-se pneumònia, una malaltia molt arriscada per a l’embaràs.
  • Mal de cap intens, durant més de tres hores: pot deure’s a una pujada de tensió arterial. Si és superior a 140/90 mmHg (14/9, en termes col·loquials), pot ser un símptoma de preeclampsia, una complicació de l’embaràs davant la qual convé actuar al més aviat possible.
  • Trastorns visuals, com a visió borrosa o doble.
  • Desmais o vertígens, solament si se sofreixen en quantitat o si persisteixen després del quart mes d’embaràs, ja que són un símptoma normal durant el primer trimestre.
  • Augment de pes superior a 900 grams setmanals, sempre que no estigui justificat per una ingesta d’aliments excessiva.

Símptomes lleus

  • Contraccions doloroses durant les relacions sexuals: podrien ocasionar, en casos extrems, un part prematur.
  • Dolores intensos a la zona situada per sobre de l’estómac i sota la caixa toràcica.
  • Inflor en la cara, els ulls i les mans, així com en els peus (si bé és habitual que s’inflin durant l’embaràs), quan és molt notòria o perllongada en el temps.
  • Vòmits més de tres vegades al dia i durant diversos dies consecutius. Especialment, si es registren després del primer trimestre, lapse en el qual són normals les nàusees matutinas: poden deure’s a malalties digestives que no estiguin relacionades amb l’embaràs i podrien implicar també deshidratació.
Símptomes normals

L’embaràs sotmet el cos a una gran quantitat de canvis. Per tant, és normal que s’experimentin sensacions noves (i no sempre agradables). Alguns símptomes normals durant aquesta etapa, davant els quals no correspon preocupar-se, són:

  • Nàusees durant el primer trimestre.
  • Restrenyiment, una mica més del que es pugui sofrir quan no s’està embarassada.
  • Dolores de tipus menstrual, en la part baixa de l’abdomen (s’han del creixement de l’úter; l’habitual és que no se sentin després d’uns minuts).
  • Orinar amb molta freqüència.
  • Sofrir enrampades.
  • Tenir alguns desmais.
  • Insomni.
  • Celulitis.
  • Inflor de cames i peus.
  • Fallades de memòria.
  • Més cansament.
  • Dolor d’esquena.
  • Augment de la secreció de saliva i suor.

No obstant això, més enllà que aquests símptomes es considerin normals, si es registren en una quantitat excessiva, també podrien aconsellar una consulta al metge. Sempre és adequat aprofitar l’assessorament de l’especialista per buidar tots els dubtes que puguin sorgir.