Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

“La pandèmia de covid-19 és també una emergència que afecta als drets de la infància”

Meritxell Relaño, directora adjunta d'Emergències d'UNICEF
Per UNICEF Comité País Vasco 20 de febrer de 2022
entrevista Meritxell Relaño Unicef
Imagen: Unicef

Meritxell Relaño (Durango, 1972) és des de maig del 2019 directora adjunta d’Emergències d’UNICEF. Anteriorment va ser representant d’aquesta institució en Iemen, Djibouti i Gàmbia, i ha treballat en Moçambic, Colòmbia, Panamà i Timor-Leste des que va començar la seva carrera en UNICEF en 1999. Parlem amb ella sobre com ha impactat la pandèmia de coronavirus en els drets de les nenes i els nens.

Com han afectat els dos anys de pandèmia als nens i nenes més vulnerables en països que ja abans estaven en crisis?

La covid-19 ha afectat a la infància i l’adolescència de moltes maneres i de diferents formes segons parlem d’Europa, Àfrica, Àsia o Amèrica. En l’àmbit de l’educació, és important recalcar que en molts països l’educació de milions de nens i nenes s’ha vist interrompuda, i moltes nenes i nens no han tornat a anar al col·legi. En altres casos, degut als recursos limitats de moltes famílies, els nens i nenes no han pogut seguir les classes online degut a la falta de connectivitat o de recursos.

I en l’àmbit sanitari?

En l’àrea de la salut, hem vist que en els llocs que depenen d’un sistema per distribuir vacunes principals que salven vides, el col·lapse ha suposat menys nens i nenes amb les vacunes de rutina posades, moltes visites prenatals cancel·lades i, en general, una pitjor atenció en casos de nens i nenes que sofreixen de desnutrició. D’altra banda, en els mesos en els que nenes i nens no han pogut sortir de casa, des d’UNICEF hem detectat que han estat més exposats a possibles situacions d’abús i violència, i que els problemes relacionats amb la salut mental s’han accentuat.

S’entén llavors que ha afectat a molts àmbits importants i claus en el desenvolupament de la infància.

La covid-19 ha fet retrocedir l’accés a serveis socials per milions de nenes i nens en el món i ha posat sobre la mesa un panorama de desigualtats que ja existia, però que arran de la pandèmia s’ha accentuat. Com sempre, els nens i les nenes que ja estaven immersos en crisis estan sent els més afectats.

UNICEF ha demanat recentment la volta a les classes presencials per evitar altres riscos. A quins riscos es refereix?

En Kenya o Uganda les escoles han estat tancades durant dos anys, això fa que les nenes i els nens que estaven en risc d’abandonar l’escola definitivament ho facin i sigui difícil que tornin. A més, sobretot les nenes que no van a escola estan més exposades a abusos, matrimonis prematurs, etc. I, per descomptat, el seu desenvolupament es veu interromput per la falta de classes presencials. Si ens centrem en l’impacte que la pandèmia i el tancament de les escoles han tingut en el desenvolupament de les nenes i els nens, observem que aquesta té un impacte directe sobre els assoliments aconseguits en educació per la infància quant a accés, aprenentatges i socialització de la infància.

Es parla de l’escassetat de vacunes contra el coronavirus en alguns països. Quina és la situació i com perjudica a la infància i l’adolescència?

La vacuna de la covid-19 no ha arribat a tots els països per igual. En Àfrica, molts països tenen una cobertura menor d’un 20% de la població i la vacunació únicament s’ha centrat en els professionals de la salut. L’impacte en la infància no es tradueix tant en la falta de la vacuna en si, sinó en el tancament de les escoles, el col·lapse dels sistemes de salut, la crisi econòmica derivada dels confinaments, els riscos de violència i desprotecció de la infància…

Quina implicació té UNICEF i quin és el vostre treball quan es parla de vacunació contra la covid-19?

UNICEF està liderant l’operació de subministrament de vacunes més gran i complexa de la història, a través del. mecanisme COVAX , i tenim clar que ningú estarà fora de perill fins que tots estiguem fora de perill. Demanem un accés ràpid, just i equitatiu a les vacunes contra la covid-19. A més, des d’UNICEF també distribuïm: xeringues, caixes segures per la deixalla de les vacunes una vegada utilitzades, màscares quirúrgiques i guants, vestits de protecció per sanitaris, concentradors d’oxigen i test de diagnòstic.

Com directora adjunta d’Emergències d’UNICEF, què es considera una situació d’emergència?

Hi ha moltes menes d’emergències: d’origen natural, com inundacions, terratrèmols, huracans… i altres emergències que semblen naturals però que estan relacionades amb el canvi climàtic, com les sequeres o les explotacions incontrolades dels recursos naturals. Una altra mena d’emergències són les causades per epidèmies o pandèmies com la del còlera, l’ébola o la covid-19. No devem oblidar-nos de les emergències causades per conflictes armats, que lamentablement afecten a un gran número de nens i nenes en el món en països com Síria, Iemen, Afganistan, Burkina Faso, República Centreafricana o Myanmar. Tampoc podem deixar de costat les crisis de persones migrants i refugiades. I, finalment, en UNICEF també parlem de les crisis complexes, que tenen diversos o tots els elements anteriorment citats, com Iemen, on existeix un gran conflicte armat, però també còlera, sequera i inundacions, crisi econòmica, etc. En UNICEF treballem en totes elles amb l’objectiu d’arribar a cada nen, cada nena, cada adolescent.

Quants nens i nenes viuen avui dia en situacions d’emergència en el món? 

Lamentablement, com ja es va informar des d’UNICEF en l’Informe d’Acció Humanitària per la Infància (HAC) presentat al desembre, actualment hi ha més de 177 milions de nens i nenes en situació de necessitat en 145 països. En Afganistan, per exemple, 13 milions de nens i nenes necessiten ajuda humanitària urgent, entre ells un milió de nens i nenes que s’enfronten a la desnutrició aguda greu en un moment en el que el sistema sanitari està a la vora del col·lapse.

La crida de finançament d’enguany, més de 8.000 milions d’euros que és el més gran de la història d’UNICEF, es produeix quan l’escalada de conflictes ha portat a milions de nens i nenes i les seves comunitats a la vora de l’abisme. Els atacs contra els nens i nenes que viuen en països en conflicte, inclosos aquells contra infraestructures civils essencials per la supervivència, segueixen succeir a un ritme alarmant. En l’informe HAC, UNICEF cita més de 50 països com la República Centreafricana, que és un dels països més pobres del món, però també Iemen, Síria , Cap Prim en Moçambic, la fam en Somàlia, Etiòpia, Afganistan, Myanmar, Veneçuela, Burkina Faso… No podem oblidar-nos de ningú. Hem d’intentar arribar a cada nen i nena, sense deixar a ningú enrere.


En l’actualitat treballa en Ginebra, però ha estat representant d’UNICEF en Iemen, entre altres països. Com està Iemen avui?

La situació en Iemen segueix sent catastròfica, amb set anys de guerra a la seva esquena, una població cada vegada més vulnerable i empobrida. UNICEF segueix treballant molt dur per assegurar que els nens i nenes estiguin vacunats, perquè es tracti la malnutrició, seguim proveint aigua i sanejament, educació, transferències d’efectiu a un milió i mitjà de famílies…