Safates portamacetas, canonades de reg, contenidors de granel, xarxes de pesca, cobertures de búnquers … La quantitat de plàstic utilitzat en explotacions agrícoles i pesqueres és, per molts, desconeguda. Tanmateix, té un impacte considerable en l’entorn, en els ecosistemes i en salut de les persones.
Per aquesta raó, la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) ha publicat fa poc un complet informe sobre els. plàstics agrícoles . El document, titulat ‘Avaluació dels plàstics agrícoles i la seva sostenibilitat: un cridat a l’acció’*, els identifica i avalua els seus riscos, però també proposa alternatives per substituir-los o tractar-los, amb l’objectiu de reduir la contaminació mediambiental.
Els plàstics més contaminants
Segons l’informe, els. productes plàstics agrícoles amb major potencial de dany ambiental són els següents:
- Arts de pesca.
- Productes capaços de crear contaminació per plàstics i microplásticos.
- Productes capaços d’alliberar Contaminants Orgànics Persistents (COP).
- Plàstics de mulching no biodegradables.
“Els plàstics convencionals són generalment resistents a la biodegradació, i poden persistir en el medi ambient durant llargs períodes de temps i continuar causar dany molt després d’haver aconseguit el final de les seves vides útils”, assenyalen des d’Elika, la Fundació Basca de Seguretat Alimentària.
En l’actualitat, els. sòls són els principals receptors inicials dels plàstics utilitzats en la producció agrícola, mentre que els ecosistemes marins es veuen més afectats pels aparells de pesca abandonats, perduts o descartats, i altres residus plàstics de l’activitat pesquera. A més, es desconeix la quantitat de. plàstics agrícoles que s’incorporen als cursos d’aigua .

Accions per reduir residus contaminants
Entre les mesures per reduir els residus, destaquen aquestes:
- Evitar l’ús de plàstics a través de l’adopció de pràctiques agrícoles més sostenibles , com la agricultura de conservació i cultius de cobertura , en lloc d’utilitzar plàstics pel mulching.
- Substituir aquests productes per altres més duradors . Una possible alternativa és emprar el vidre o el policarbonat , i no pel·lícules d’hivernacle.
- Substituir els productes de curt termini i d’un sol ús per els reutilitzables , com els calaixos de collita rígids en lloc de borses flexibles.
- Substituir els polímers convencionals no biodegradables per polímers biodegradables amb propietats adaptades al seu ús específic.
- Establir estàndards per productes, equipament associat i pràctiques d’ús.
- Establir esquemes per la responsabilitat estesa del productor.
- Introduir el etiquetatge de productes per facilitar la seva identificació i traçabilitat.
- Redissenyar els models de negoci perquè els fabricants o els distribuïdors de productes plàstics els proporcionin com part d’un servei, en lloc d’una mera transacció de venda de béns.
Per tot això és necessari augmentar les inversions en innovació i desenvolupament, tant en les pràctiques com en els productes, així com fomentar el reciclatge dels plàstics i desenvolupar mitjans de recuperació. Els objectius d’aquí als següents anys són concrets i ambiciosos, com detalla Elika :
✅ Objectius per 2025
Abans que acabi l’any 2025 , deurà reciclar, com a mínim, el 65% en pes de tots els residus d’envasos, encara que els percentatges exigits varien segons els materials. Així s’exigirà:
- el 50% del plàstic
- el 25% de la fusta
- el 70% dels metalls ferrosos
- el 50% de l’alumini
- el 70% del vidre
- el 75% del paper i el cartó
✅ Objectius per 2030
Abans que acabi l’any 2030 , deurà reciclar, com a mínim, el 70% en pes de tots els residus d’envasos . Però també hi ha diferències segons els materials, de tal manera que s’exigirà reciclar:
- el 55% del plàstic
- el 30% de la fusta
- el 80% dels metalls ferrosos
- el 60% de l’alumini
- el 75% del vidre
- el 85% del paper i el cartó
_____
(*) Aquí pots consultar l’informe de la FAO, ‘ Avaluació dels plàstics agrícoles i la seva sostenibilitat: un cridat a l’acció ‘.