Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan la febre es torna perillosa

Si la temperatura corporal alta provoca una sensació d'ofec, alteracions de les constants vitals o del nivell de consciència, cal acudir al metge amb urgència
Per Clara Bassi 23 de març de 2015
Img nino enfermo
Imagen: Andrew Stawarz

La febre és comuna en la infància i, en general, en la vida de qualsevol persona. Qui no l’ha patit alguna vegada? No obstant això, controlar-la és crucial, sobretot en les persones ancianes amb malalties cròniques i en els nens. Cal aprendre a prendre-la de manera correcta i saber quan compromet la salut i és necessari acudir al metge. Si supera 40ºC, es considera molt alta i perillosa. Més encara si alhora hi ha deterioració de l’estat general, sensació d’ofec i alteracions de les constants vitals o del nivell de consciència. Els fàrmacs antitérmicos i altres mesures, com aplicar esponges o gases xopades en aigua i alcohol, la mantenen estable. No obstant això, a més de tenir en compte els graus de temperatura, cal estudiar altres factors: la febre diària, durant més de dues setmanes, també ha de consultar-se al metge de capçalera.

Img nino enfermo1

Tenir febre és un senyal inequívoc que alguna cosa no funciona bé en l’organisme. L’elevació de la temperatura corporal s’origina com una resposta a una agressió que, en general, és una infecció provocada per un virus o un bacteri. També pot tenir altres causes, com les malalties autoinmunes, les metabòliques, el càncer i, fins i tot, alguns medicaments. Una regió del cervell, l’hipotàlem, s’encarrega de regular la temperatura corporal. Quan detecta una agressió, a través d’estímuls molt diversos, respon amb el seu augment.

La temperatura corporal, en individus sans, és normal si se situa entorn de 36,8ºC, quan es pren en l’aixella. No obstant això, no sempre es manté així, sinó que en una mateixa persona canvia al llarg del dia, segueix un ritme circadiano. Segons aquest, l’organisme aconsegueix el seu valor mínim de temperatura al voltant de les sis del matí i el seu valor màxim a la tarda, entre les quatre i les sis. En situacions com l’embaràs o la menstruació pot ser elevada sense que, per això, s’estigui malalt, assegura Antoni Sisó Almirall, director de Recerca d’Atenció Primària del Centre de Salut Els Corts, a Barcelona, i professor associat de Medicina a la Universitat de Barcelona.

Més de 40ºC

En quin moment es torna perillosa? En general, quan supera 40ºC es considera “molt alta i perillosa”. “Aquesta és una situació de perill que s’ha de consultar amb el metge immediatament, en un centre d’urgències”, destaca Sisó. Però per valorar la possible perillositat de la febre, a més de tenir en compte els graus de temperatura, cal fixar-se en altres factors. Quan aquesta és diària, durant un temps perllongat que supera les dues setmanes, “també ha de consultar-se immediatament al metge de capçalera”.

Els ancians amb malalties cròniques són els més fràgils davant la febre

La febre pot desenvolupar-se alhora que esgarrifances, dolors musculars, articulessis o uns altres, sudoració, cansament, falta d’apetit, somnolència, tos -amb o sense expectoració-, sensació d’ofec, diarrees o lesions cutànies, entre molts altres símptomes. Amb independència de la causa que la provoqui, es converteix en perillosa quan s’associa a deterioració de l’estat general, sensació d’ofec, alteracions de les constants vitals, alteració en el nivell de consciència o sagnats en zones poc habituals.

Impacte en nens i ancians

La febre és més perillosa, fins i tot mortal, en pacients ancians amb malalties cròniques, sobretot, cardiovasculars, respiratòries i neurològiques. “Aquestes malalties, unides a la medicació que es pren per tractar-les i a certes situacions socials (molts viuen sols) contribueixen al fet que els majors siguin més fràgils”, exposa Sisó. En els ancians, petits augments de temperatura corporal tenen una gran repercussió en el seu estat general.

Hi ha grans discrepàncies en el maneig i en el tractament de la febre en funció de l’edat d’una persona. A diferència de l’impacte que té en els més majors, en els nens, en general, no provoca grans trastorns si es controlen les pujades. El major risc en el nen amb febre molt alta i sostinguda són les convulsions febrils. Segons dades aportades per Sisó, més del 90% dels casos es resolen als centres d’atenció primària, mentre que només un petit percentatge necessita atenció hospitalària.

Aquests es corresponen amb nens amb febre superior a 40ºC que no cedeix amb antitérmicos; ancians majors de 75 anys, afligits de malalties cròniques i amb alguns dels símptomes d’alarma citats; a més de pacients amb temperatura alta que es perllonga més de dues setmanes, ja que precisaran proves complementàries mitjançant un ingrés hospitalari programat o de forma ambulatòria, si la seva situació ho permet.

Com prendre la temperatura?

Quan una persona no se sent bé, s’ha de mesurar la temperatura corporal almenys tres vegades al dia: al matí, a la tarda (entre les 16:00 i les 18:00 hores) i a la nit, abans de ficar-se al llit. Fins a fa pocs anys, eren freqüents els termòmetres de mercuri, que avui dia estan en desús davant el risc d’intoxicació que comporta aquest metall quan un termòmetre es trenca. Els models digitals els substitueixen.

Al moment de prendre la temperatura, els resultats són més fiables en unes parts del cos que en unes altres:: l’anorrectal és el de major fiabilitat i el més recomanable per als nens petits, l’axil·lar és el més usat i el bucal-sublingual amb prou feines s’utilitza a causa del risc d’infecció, si ho usa més d’una persona, i perquè aporta xifres superiors a les axil·lars o interpretacions errònies sobre la febre.

MESURES PER CONTROLAR LA FEBRE

Img
Per baixar la temperatura corporal no s’ha de recórrer només als medicaments antitérmicos. És possible controlar-la amb l’aplicació d’esponges o gases xopades en aigua i alcohol. “No s’han d’utilitzar soles, ja que el seu efecte podria ser contraproduent, sinó en combinació amb fàrmacs d’efecte antitérmico”, assenyala Sisó. El tractament antitérmico més emprat és el paracetamol, útil en qualsevol grup d’edat i, fins i tot, en lactants; l’ibuprofeno és un antiinflamatorio que s’utilitza amb freqüència en nens a partir de tres anys i que també és vàlid per a adults; l’àcid acetilsalicílico (aspirina) és molt eficaç com antitérmico i antiinflamatorio, però ha d’evitar-se en els nens i en els adults amb malalties gàstriques.